Unitat

Últimament, en els temps polítics que corren per Catalunya, tothom s’omple la boca d’una paraula: UNITAT.

Sents dir a aquell polític, a aquell amic, al tio que se’t posa davant a la cua del súper o fins i tot a mi: -És que si ens unim i tots votem a “tal “ partit, ho tenim tot guanyat. Ells ens portaran cap a la independència.

Val a dir que la idea és tan vàlida com utòpica. Amics, no cal ser massa espavilat per veure que la unitat a Catalunya només va existir el dia 11 de setembre. Estic parlant d’una gran unitat, d’una mateixa opinió expressada a la vegada per milions de persones, un mateix sentiment que en un país de 7 milions d’habitants va fer veure, almenys per un dia, que era impepinable que això tiraria endavant. 

Aquell dia des de Convergents fins a l’última de les esquerres; des de immigrants d’arreu del món fins al més català dels catalans; del més gran al més petit, tots vam deixar de banda les petites diferències ideològiques i vam sortir al carrer amb un sol crit: CATALUNYA NOU ESTAT D’EUROPA.

Tot just havíem deixat clar al món amb una manifestació sense precedents que per aquí ja no hi passàvem, que fins i tot CiU semblava que s’apuntava a un carro on mai s’havia volgut apuntar després del NO al Pacte Fiscal (si ho ha fet de debò, li ha costat); que al parlar-se d’eleccions, els nostres estimats partits han demostrat de nou no saber estar a l’alçada. Quan més ho hem necessitat, una vegada més els interessos partidistes de cadascú han anat per davant, i gràcies a això correm el risc de no arribar a bon port i quedar-nos a mig camí. Tan difícil era, per una puta vegada, unir-se tots els partits que tenen clar que volen la independència, de la mateixa manera que ho va fer el poble?

El que ens queda per davant són unes eleccions que sembla que guanyaran de llarg CiU, amb una esquerra que potser millorarà una mica la seva presència, dividida en 4 o 5 partits. I permeteu-me dubtar de CiU, si obté la majoria absoluta, perquè veient com han funcionat els 30 anys que han governat, no tenen un currículum per tirar coets en aquest tema.

Que quedi clar, i volguent-ho mirar positivament, tot i que no em despertin gens de simpatia, m’agradaria que em donessin la sorpresa, evidentment una sorpresa agradable, i que tots els partits independentistes es recolzessin els uns als altres per arribar a bon port.

Que decideixi el poble.