El present: Espanya

Avui no us parlaré ni de passats del país, ni de plans de futur. Avui us he de parlar del present. Aquest present té un nom que cada vegada em causa més fàstic: Espanya, un país on des del final de la dictadura se li ha volgut rentar la cara i donar una aparença democràtica unes quantes vegades, però ves per on, -diuen que s'enxampa abans a un  mentider que a un coix, i- a Espanya de tant en tant se li veu molt el "plumero".

Ahir va ser un d'aquests dies. Alumnes DE SECUNDÀRIA que amb tot el seu dret, es manifesten contra les retallades perquè ja no tenen ni per calefacció. La resposta, senzilla. O deixeu pas al trànsit o us fotem fora. I els alumnes, molt dignament, van decidir manifestar-se al carrer, perquè en aquest puto país sembla que si no putejes a altri, ningú t'escolta (i és així de trist). El final ja el sabeu, no cal que m' hi estengui. Hordes de salvatges uniformats rebentant amb la porra tot el que es movia.

No patiu, que d'aquí un parell de mesos ja no ens en recordarem. Seguirem estant pendents del Barça tot el dia i de tant en tant ens cagarem en tot. Però només de tant en tant. Així no sembla que estiguem de braços creuats.

Ja no ens en recordem de la tancada a la UAB, amb posterior desallotjament cafre i totalment desmesurat per part dels mossos? Tampoc ens en recordem de la violència gratuïta proporcionada en dosis més que generoses al col·lectiu d'indignats que acampava pacíficament a les places? Si em posés a comptar casos, no acabaria mai. I tots ben indignats, que si la policia, que si els polítics, i "bla bla bla".

Doncs sabeu què en penso jo? Que aquí fins que no ens posem serios i acabem amb el sistema que domina Espanya, començant als carrers com a Grècia, i acabant pel parlament i els bancs com a Islàndia, no fotrem res. Estem condemnats a estar en permanent bucle.

Què és el que fa falta en aquest país per adonar-nos-en? On és el límit del got perquè comenci a vessar? Com implicar-nos-hi tots, i fer sortides massives al carrer, paralitzant-ho tot i que ni Cristo ho pugui aturar?

Si algú té la resposta, si us plau, que la digui.

I no patiu, que d'aquí mig any o un any, la història es tornarà a repetir. I així fins que no fotem alguna cosa per canviar aquest país podrit per la corrupció a totes bandes.

No ho oblideu, el poder no és d'ells, és del poble.