I quan dic tothom, vull dir tothom

"I és en aquell moment que tot escoltant aquella música, et transportes a un any concret, en un lloc concret, visquent de nou, el record d'una experiència concreta."

Si amics, estic parlant del que no pararé mai de parlar durant aquesta nova experiència amb el bloc: de la música.

És curiós, perquè cadascú, tenint en compte la frase amb que he inaugurat aquest bloc, interpreterà una idea o una altra del concepte música. Des de qualsevol cançó a qualsevol so.

M'explicaré. Des del meu humil punt de vista, la música és aquella combinació de sons, produïts de la manera que sigui, que et manifestin a través dels sentits, algun sentiment o estat d'ànim. Tothom estarà d'acord, I QUAN DIC TOTHOM, ÉS TOTHOM (que mereixi ser considerat persona, és clar), que la 7a Simfonia de Beethoven és música, i quina música, quina intensitat i quina força que va agafant a mesura que va avançant. Prodigiós.

El que potser si que algú trobaria més extrany seria, que per exemple, les gotes de pluja també fan música, i de la mateixa manera que dic les gotes de pluja, podria dir qualsevol altre soroll d'entre els milions de sorolls que envolten la nostra atrafegada existència.

Doncs sí, senyores i senyors meus, les gotes de pluja també fan música. Des del moment en que cau una primera gota, grassa com la mateixa Montserrat Caballé, i al cap de poc, qui sap si mig, un, o dos segons, una segona gota, del mateix tamany, que ens indicarà, si tenim en compte la primera, el tempo d'aquesta nova composició meteorològica. Després hi haurà aquell moment de calma en que l'orquestra es prepara per tocar, o les gotes per caure, cadascuna al seu moment. I finalment, començarà a sonar la nova obra. Sentirem de tot, si ens hi fixem, des dels ritmes més senzills, formats per negres, corxeres, i qui sap si per alguna blanca i algun silenci. Sentirem baixades i pujades d'intensitat, i quan arribi el punt àlgid, una combinació totalment impossible de polirítmies impossibles de desxifrar per qualsevol ser humà, però agradables al mateix temps. Fins i tot, si el senyor Director de l'espectacle "s'ho curra", hi afegeix espectacle de llums i colors.

I després és quan us quedeu "empanadíssims" mirant per la finestra, pel balcó, o en el millor dels casos, sota la pluja, quedant-vos xops com una mala cosa (mentre jo m'ho miro des de casa rient), i penseu en la vostra trista, o qui sap si alegre existència, i en la de persones que us han o heu estimat, amb el permís de les que us han putejat fins la mort, que segurament també hi tinguin algun moment reservat.

Algú dubta encara, de que la pluja no sigui música?

Ps: Ah! Abans no me'n descuidi: benvinguts al meu blog.